Nois ballant Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5
Inici / Cicles festius / Festes Majors

Festes Majors

Conjunt de solemnitats amb què una població o un barri celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.

El violinista i els Cavallets. Festa Major 1996. Foto d'en Lluís Puig i Gordi cedida pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Festa Major de Sant Feliu de Pallerols

El Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa ha acabat esdevenint l’eix central i distintiu d’aquesta Festa Major, fins al punt que hom aplica la seva denominació popular, la Mata-degolla, per referir-se a la Festa Major en general.

De divendres a dimarts de la Segona Pasqua (data mòbil en el calendari).

Detall del carrer Joan Blanques de dalt. Festes de Gràcia 2002. Foto de l'Oriol Vila cedida per la Federació d'entitats de la Festa Major de Gràcia Festa Major de Gràcia

El principal atractiu d’aquesta celebració és poder contemplar els seus carrers profusament guarnits, curulls d’imaginació, i poder gaudir d’un programa d’actes tan extens com variat al llarg de tota una setmana.

Del 15 al 21 d’agost.

El Drac de Sitges. Festa Major 1995. Foto cedida pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges

El principal atractiu d’aquesta celebració és poder contemplar els seus carrers profusament guarnits, curulls d’imaginació, i poder gaudir d’un programa d’actes tan extens com variat al llarg de tota una setmana.

23 i 24 d’agost.

La Dansa Ball del Ciri, 2002. Foto de Lluís Riera cedida per l'Arxiu de l'Ajuntament de Castellterçol Festa Major de Castellterçol

La característica principal que destaca aquesta Festa Major del format tradicional de les Festes Majors de la Catalunya Vella és la ballada de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri, dues danses solemnes d’alt valor coreogràfic.

Quart diumenge d'agost.

Ball de gegants a la Plaça Major. Festes del Tura 1996. Foto d'en Quim Roca cedida per l'Arxiu d'imatges d'Olot Festes del Tura d'Olot

Nans, cavallins i gegants, acompanyats del Lligamosques, protagonitzen amb les seves danses els actes centrals de les festes del Tura. Concurs de carrosses, braus, danses i Tornaboda defineixen un model de festa del segle XIX.

Dies centrals 7, 8 i 9 de setembre.

Actes tradicionals. Plaça de Sant Pere. 2008. Foto: Niepce. Entrada del Sant i esclat de Festa del Seguici Festiu a la Plaça de Sant Pere. Foto cedida per l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus. La Festa Major de Sant Pere de Reus

Des de 1625, amb l’arribada de la relíquia, la diada de Sant Pere esdevé essencial del calendari festiu reusenc. La Festa Major de Sant Pere de Reus es celebra en el seu honor, començant el 24 de juny i acabant el 29, diada del sant.

Comença el dia 24 i s'allarga fins el 29 de Juny.

La Festa Major de Solsona La Festa Major de Solsona

La Festa Major de Solsona s'inicia per un vot del poble al 1653 i el seu desenvolupament i contingut conserven fonamentalment l’estructura documentada el 1675.

El dia central de la festa és el 8 de Setembre i s’allarga des del dia 7 al 9 de setembre

La Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp La Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp

La festa major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp té els seus orígens en el romiatges que celebrava la població de les Borges, des que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda.

La celebració comprèn els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'hi afegeix l'11, Diada Nacional de Catalunya.

La Festa Major de l'Arboç La Festa Major de l'Arboç

La Festa Major de l’Arboç es celebra el quart diumenge d'agost, en honor a Sant Julià i els Sants Màrtirs. La primera referència escrita que es conserva és el programa de la Festa Major de 1876.

Es celebra el quart diumenge d’agost.

Gegants Moros. Pla de la Seu.23/9/09. Autora: Montserrat Riera Farrés. Les festes de Santa Tecla de Tarragona

Les festes de Santa Tecla de Tarragona tenen el seu origen com a festa popular en una gran processó celebrada el 1321 per rebre la relíquia del braç de Santa Tecla que arribà a la ciutat de Tarragona per intercessió del rei català Jaume II.

Són onze jornades repartides en deu dies, habitualment entre els dies 15 i 24 de setembre. Santa Tecla, diada central de les festes, és el 23 de setembre.

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya