Nois ballant Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5
Paraules clau
Paraula clau: Altres actes

Festa de les Enramades d'Arbúcies Catifes de flors naturals. Enramades 2002. Foto cedida per l'Arxiu Històric Municipal d'Arbúcies

És la festa de Corpus de la població i també als barris, centrada en la confecció d’enramades decorant façanes i catifes de flors omplint carrers. El seguici d’elements populars, la dansa i les passades pels carrers configuren els actes.

Es celebra el diumenge abans de Corpus.

Festa de les Enramades de Sallent Carrer guarnit. Enramades 2003. Foto d'en Joan Coll de l'Arxiu fotògraf Coll cedida pels Amics de les Enramades

Les Enramades de Sallent, directament vinculades a la festivitat del Corpus Christi, presenten com a principal atractiu l’engalanament dels carrers de la població continuant una tradició heretada dels Corpus medievals.

Es celebra de dijous a dilluns de Corpus

La Festa Major de Sant Pere de Reus Actes tradicionals. Plaça de Sant Pere. 2008. Foto: Niepce. Entrada del Sant i esclat de Festa del Seguici Festiu a la Plaça de Sant Pere. Foto cedida per l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus.

Des de 1625, amb l’arribada de la relíquia, la diada de Sant Pere esdevé essencial del calendari festiu reusenc. La Festa Major de Sant Pere de Reus es celebra en el seu honor, començant el 24 de juny i acabant el 29, diada del sant.

Comença el dia 24 i s'allarga fins el 29 de Juny.

Els oficis religiosos Els oficis religiosos

L'ofici de Completes i l’ofici Solemne són els moments religiosos de la celebració.

L'acte de l'Arribada L'acte de l'Arribada

El primer senyal de festa es dóna a la una del migdia del dia 7, al Replà, amb la tronada, que és aviada per l’home i la dona més vells de la vila (tradicionalment era l’home més vell de la vila qui aviava la tronada de la festa major.

Els Tocs festius Els Tocs festius

Un altre element singular de Santa Tecla són els les campanes i els seus tocs festius que acompanyen molts dels actes i en els quals s'utilitzen les dotze campanes anomenades litúrgiques que daten dels segles XIV al XX.

Les Santes de Mataró Les Santes de Mataró

El dia 27 de juliol del 1773 va tenir lloc la primera celebració normalitzada dedicada a Les Santes a Mataró.

Se celebren del 24 al 29 de juliol inclosos.

Missa de Glòria o la Missa de les Santes Missa de Glòria o la Missa de les Santes

L'Ofici és l’acte religiós més important de la festa major i se celebra a Santa Maria cada 27 de juliol a les deu del matí. És una missa major dedicada a les Santes com a protectores de la ciutat de Mataró.

La Festa del Pi de Centelles Festa del Pi de 2008. Autor Josep Font

La primera notícia escrita de la Festa del Pi es troba al Llibre d'Administració de la parròquia de Santa Coloma de Centelles l’any 1751, on també es descriu el 1786 una festa pràcticament igual a la d'avui, i que té els seus precedents històrics en ritus precristians vinculats al solstici d'hivern.

Els preparatius de la Festa comencen el dia de Sant Esteve, 26 de desembre. El dia central de la festa és el 30 de desembre, festivitat de Santa Coloma.

Festivitat de Sant Sebastià del Pont de Suert Arribada de la processó. Festivitat de Sant Sebastià, 20 de gener de 2010

La Festa de Sant Sebastià del Pont de Suert té el seu origen en la institució de la Confraria de Sant Sebastià d'aquest municipi l’any 1586. El "Llibre Vell" (1730) de la Confraria recull el text fundacional i els estatuts de l’entitat on s'estableix la celebració anual de la Festa de Sant Sebastià i es fixen els diferents actes de què consta la festa, tant religiosos com civils.

Es celebra principalment els dies 19, 20 (festivitat del Sant) i 21 de gener.

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya